La profunditat mitjana d’un pou oscil·la entre els 80 i 150 metres. La distància entre pous entre els 5 i 7 metres.

• El tub del bescanviador ha de tenir el mateix diàmetre i sense soldadures, per tal d’evitar problemes d’equilibrat.
• Una estesa de tubs sobre una base de grava redueix la conductivitat i baixa el rendiment de la instal·lació. Sempre és recomanable un test de resposta tèrmica (TRT) per tal de calcular la conductivitat del terreny.

Per un correcte disseny és necessari:

• Mantenir pèrdues reduïdes en canonades.
• Instal·lar vàlvules de control a l'entrada de les bombes de calor.
• Especificar aïllaments de canonades, nivell de l’anticongelant, inhibidors, etc.

Un incorrecte disseny del col·lector general pot suposar pèrdues del 5%.

No seleccionar el punt de treball o el sistema de control de la bomba de recirculació per la màxima eficiència pot suposar un increment del consum anual del 4%.

No fer correctament el purgat de la instal·lació pot suposar un increment de la despesa energètica entre el 5 i 10%.

Una incorrecta selecció dels equips pot portar a rendiments estacionals entre un 10 i 20% més baixos.

Tots els equips han de cobrir la càrrega màxima de fred i de calor sense l'ajuda de resistències de recolzament o similar. La necessitat d’ús de la resistència pot suposar un 15% del consum anual.

Reduir la longitud i els colzes de la xarxa, de manera que es minimitzin les pèrdues de càrrega, afavoreix l’estalvi energètic i augmenta el rendiment global de la instal·lació

Un bon dimensionament del dipòsit d’acumulació augmenta els temps entre arrancades i disminueix els desequilibris hidràulics; en cas contrari els rendiments estacionals poden estar entre un 7 i 15% més baixos. Aïllar correctament el dipòsit augmenta el rendiment entre un 5-10%.

Un sobredimensionament del sistema convencional de l’edifici a calefactar influeix en el rendiment de la instal·lació geotèrmica, però també en el cost global de la inversió.