Instal·lació d'una manta tèrmica enrotllable per evitar l'evaporació i les pèrdues de calor quan no s'utilitza

Amb la incorporació d’un doble anell de refrigeració s’aconsegueix millorar la regulació de la geometria del globus i uniformitzar-ne el gruix. D’aquesta manera, s’obté una alta precisió de gruix, disminuint la quantitat de material processat i la quantitat d’energia consumida per fabricar els mateixos metres quadrats de film.

Controlar els paràmetres més importants de funcionament de la planta, principalment de tipus operatiu com la pressió i temperatura, ja que millorarà la resposta enfront d'oscil·lacions. En aquest cas, l'estalvi energètic deriva del fet que, amb els sistemes d‘instrumentació i control d'equips, aquests sempre estan més propers al punt de funcionament realment demandat.

En condicions normals d'extrusió, poden haver-hi temperatures d'uns 190 ºC, però la temperatura de fusió del plàstic és d'uns 60 ºC per sota d'aquesta temperatura. Per tant, és important ajustar la temperatura del procés per reduir el consum del motor i la demanda de refrigeració.

Mitjançant un sistema de visió artificial es poden detectar petits defectes de fabricació que anteriorment només es detectaven en els controls de laboratori, quan ja s'havia produït una quantitat de material defectuós, que havia consumit energia per a la seva producció. Amb l'ús d'aquests sistemes de qualitat augmenta la ràtio de producte final correcte per energia consumida.

L'eliminació de les impureses del plàstic abans de passar per la filera, perquè si es deixen passar, les peces poden sortir defectuoses i s'haurien de rebutjar, cosa que implicaria més consum en material, energia, temps i la necessitat de reprocessar el material. L'eliminació de les impureses es pot aconseguir amb la instal·lació de filtres just abans de la filera.

Control estricte de temperatures i humitats mitjançant sondes de temperatura i humitat, variadors i automatització de la movimentació.

De la calor sobrant del túnel d'acabat es pot fer un primer assecatge de les pells amb un control d’humitat, temperatura i cabal.

Fer servir el crom en calent facilita l'eliminació de greix per fusió a temperatures de 40- 45 ºC, facilitant els treballs posteriors. Estalvia de manera indirecta, doncs afecta la resta de processos.

Utilització del sistema Quick Dry Slice (QDS) assecant l'embotit en 30 minuts.

Aïllament de tubs, ventiladors, conductes d’aire i l'interior del propi assecador, que possibiliten un estalvi considerable d’energia calorífica.

Estalvia treball al molí ja que evita el pas de fins que no tenen necessitat d’esser mòlts. Augmenta el rendiment dels molins.

Consecució de la granulometria adequada de manera constant i en menys temps utilitzant els molins adequats en cada cas, també s'aconsegueix tenir el molí funcionant a plena càrrega.

Control d’humitat del producte, pressió d’extrusió, velocitat del flux, etc. mitjançant sondes d’humitat i pressió, reguladors de cabal, variadors, etc.

Consecució d'una pasta adequada i una barra de sortida correctament emmotllada mitjançant sondes d’humitat i reguladors d’aigua. Control de la velocitat del pastament amb variadors. Estalvia perquè només aporta l'aigua necessària.

Aïllament de tubs, ventiladors, conductes d’aire i l'interior de l'assecador mateix, que possibiliten un estalvi considerable d’energia calorífica.

Espai imprescindible per a preparar el producte a coure, en què eliminem la humitat residual de l’assecatge, la de revingut si n'hi ha, i escalfem el producte a coure.

Motlles de gran duresa i també de gran fragilitat, el seu desgast es mínim i, en conseqüència, mantenen les mides del producte constants durant moltes hores de treball. Amb el temps, els motlles d'altres materials fan servir més matèria primera per peça.

"Construcció i disseny adequats a la consecució d’un escalfament i refredament ràpid; tenen un pes més baix i uns aïllaments molt acurats."

Component líquid que aporta una resistència mecànica superior del producte en sec i una facilitat d’extrusió també superior. Utilitzat en ceràmica i fabricació de ciment, pot donar estalvi energètic en extrusió i assecatge però depèn del material.

Disminueix la densitat del producte, alhora que disminueix el consum en cocció i millora el preescalfament. Utilitzat en totes les peces menys el cara vista.

Disminueix la densitat del producte i la seva fragilitat, alhora que disminueix el consum en cocció. Utilitzat en peces de gran format.

En molts casos és possible i no malmet la qualitat del producte. Facilita el preescalfament amb la consegüent disminució del consum específic.

Facilita l’emmotllat, rebaixa el consum d’extrusora, facilita l’assecatge del producte i disminueix el consum de l'assecador, útil només en pastes plàstiques.

Forn continu de cicle molt curt en què el producte es fa moure sobre rodets ceràmics, normalment utilitzat per a coure paviment i revestiment i amb molta productivitat amb cicles molt més curts.

Passar d'un forn intermitent a un continu. Si la densitat de càrrega no és uniforme no seria adequat.

Permet apilar el material sobre la mateixa vagoneta del forn, amb la qual cosa facilita molt l’eliminació d’altres màquines de càrrega i descàrrega.

Possibiliten una aportació superior d’aire primari i secundari a la zona de cocció mateixa i gasificant el combustible de manera que evita la concentració de flama i en millora el rendiment. Per a combustibles líquids (fuel).

Són els que, de manera intermitent i regulable, injecten el combustible al forn. És un sistema de combustió millor que el continu ja que unifica la cocció i disminueix el consum.

Zona anterior a l’assecador que, amb la sola aportació de calor i escalfant l’aire interior, fa que el producte obri el porus i millori les condicions per al proper assecatge, disminuint alhora les necessitats calorífiques per a l'evaporació de l'aigua.

Molta més precisió de temperatures i, en conseqüència, temps de cocció mitjançant sondes de temperatura, variadors, etc.

És una màquina que permet una granulometria molt baixa, un consum inferior al d’altres molins, i un treball amb temperatura per eliminar les possibles humitats residuals dels productes a moldre. Al sector ceràmic, es diu molí pendular.

Es tracta d'anar introduint tecnologies més netes com són la combustió per etapes i tècniques primàries com el refredament de flama, cremadors de baix NOx, combustió a meitat del forn, addició de mineralitzadors per millorar la cocció del cru i l'optimització del procés.

Un punt a favor de la premsa rotatòria és que elimina altres punts d’emissió, com el sistema de ventilació en el cas del molí de boles. La premsa rotatòria produeix menys de la meitat de la calor que el molí de boles i requereix menys ventilació. També es minimitza l’ús de químics, ja que exerceixen un efecte positiu en la mòlta en el sistema de premsa rotatòria, però no és un requisit, com sí que ho és en el sistema del molí de boles.

Instal·lació de tubs submergits amb cremadors de gas enlloc de bescanviadors de vapor.

Instal·lació de cremadors submergits per l’escalfament directe de banys amb els gasos de combustió (per temperatures inferiors a 60 ºC).

Forns especials amb separació de la part de fosa i manteniment i amb cremadors especials.

Cal fer un projecte i un control que tingui en compte criteris d'eficiència energètica: limitar l'ús de vàlvules de control, fer regulacions amb criteris de cabal, monitoritzar els consums energètics per processos fixant paràmetres de producció i d'altres.

"L'utilització de materials nous, més lleugers i la millora mecànica de les plaques de suport i de circulació de la pasta, juntament amb el desenvolupament de nous refinadors: papillon, Optifiner, etc. Permet consumir menys energia del refinador en ""buit"" i optimitzar l’energia aplicada per refinat."

El fet de disposar de control de la velocitat a les desintegradores helicoïdals permet: ajustar la velocitat de rotació més adient en cada operació: càrrega, pastejat i descàrrega. Tot això permet un estalvi elèctric del procés. Addicionalment, la qualitat de pastejat d'aquestes desintegradores permet que, en molt casos, no calgui fer servir despastilladors.

La tendència actual es la d’instal·lar els netejadors a Preparació de Pastes, instal·lant-ne de més grans, amb menys pèrdua de càrrega i deixar que cap de màquina quedi tan sols amb els depuradors tancats. En tot cas, cal analitzar sempre si ens cal disposar d’un circuit de simple o doble dilució.

Treballar amb prou pressió diferencial mínima.

Permet refinar cada tipus de fibra amb el refinador més adient i fins al valor més adequat de característiques físiques. Sempre comporta una disminució de la quantitat de fibra llarga, de més cost, necessària i un estalvi energètic a causa del fet que la fibra llarga necessita més potència per a poder-la refinar.

Permet: fer servir vapor flash sobrant, incrementar la sequedat del full i fer correccions de perfil d'humitat.

A la fi dels tractaments de retall de paper, el fet d’incorporar un sistema de fraccionament permet aplicar processos molt intensius en energia: dispersió, refinat, etc. tan sols sobre la fracció llarga.

Millora la formació del paper, incrementa la capacitat de producció i permet accedir a més qualitats de paper.

El fet de situar les bateries d'assecatge en una campana tancada i ben aïllada, permet un estalvi energètic tèrmic en el procés d'assecatge degut a: no afectació per la temperatura exterior, augment de la temperatura ambient i control de les condicions climàtiques de l'assecatge.

Instal·lant recobriments més adients.

Les premses d'una màquina de producció de paper són el darrer punt on extreure aigua del full amb el menor consum energètic, a més que tot augment en la consolidació del full genera millores addicionals: millor eficiència, menys trencades, millor qualitat i d'altres. En aquest punt es preveuen: substitució de premses aspirants per premses de forats cecs, substitució de premses normals per premses de gran diàmetre, el mateix per a premses de sabata, i d'altres tecnologies com: millora dels recobriments dels cilindres premsa, utilització de corrons amb bombament variable, l'ús de caixes de vapor i de pantalles d'infraroig per correcció del perfil d'humitat, muntatge de rasquetes per evitar rehumectació i altres.

Instal·lar ciclons amb més baixa pèrdua de càrrega, de major cabal i de millor eficiència.

Estalvia les pèrdues del reductor i de les rodes i/o engranatges. Baixa la contaminació acústica de la màquina.

Les fàbriques de ciment utilitzen, en dosis petites, els llots de depuradora paperera com a combustible. També s'estan fent servir llots de depuradora paperera per a gasificar-los juntament amb residus forestals i agrícoles.

Muntatge de nous equips de generació de buit amb millor eficiència energètica i equips que permeten monitoritzar el cabal d'aigua extret per cada element a buit per tal de poder millorar l’eficiència global del sistema.

Recuperar calor dels bafs mitjançant torre de refrigeració.

La tecnologia del disseny de caragols està constantment en evolució i cada fabricant pot subministrar la informació necessària per a escollir el diàmetre del fuset, la geometria i la ràtio llargada/diàmetre apropiats per a cada material. Utilitzant els elements adequats es pot arribar a una reducció del 20% del consum de la màquina.

Una solució per a l’estalvi d’energia consumida per les resistències es basa en mantenir la calor dins del cilindre plastificador mitjançant mantes tèrmiques aïllants que es col·loquen al voltant del cilindre i conserven l’energia calorífica interior.

Un nou sistema sorgit per a millorar l'eficiència a les fileres és un capçal amb distribuïdor de mandril d'espiral. Aquest sistema permet refrigerar la massa fosa en el capçal mateix, de manera que es pot reduir la longitud de la zona de refredament de la línia quasi a la meitat.

Les màquines híbrides són l’estadi intermedi entre les clàssiques injectores hidràuliques i les injectores totalment elèctriques. En aquest cas, una part dels moviments de la màquina, com el tancament del motlle i l’avanç del fuset, es fan a través d’un sistema hidràulic i, l’altra part, la rotació del fuset, es realitza mitjançant servomotors.

Les bombes d’injecció hidràulica retornen l’excés d’oli al dipòsit quan no hi ha una càrrega màxima -com és el cas de l’etapa de refredament-, consumeix contínuament energia del motor i produeix càrregues tèrmiques addicionals en el sistema de refrigeració. En canvi, a les màquines d’injecció elèctriques, els diferents servomotors només utilitzen energia quan es requereix un moviment mecànic.

"Els motlles mantenen calents els conductes o canals per on circula el material mitjançant un bloc distribuïdor i uns broquets calefactats; d’aquesta manera el material no es solidifica i la peça o les peces s’extrauen lliurement, així s'estalvia en energia de processat de material excedent."

Aquest sistema utilitza una font de potència d’alta freqüència i una capa d’aïllant tèrmic. Amb aquesta tecnologia, l’eficiència en l’escalfament del cilindre s’aproxima al 100%, el preescalfament dels equips és més ràpid, reduint temps morts, i s’aconsegueix un control més precís del perfil de temperatures.

Els motlles es refrigeren mitjançant canals interiors pels quals circula aigua. Un bon disseny d’aquests canals, de manera que segueixin els contorns de la cavitat de la peça, permet refredar la peça ràpidament i uniforme i reduir el temps de refredament respecte al mètode convencional entre un 20% i un 50%.

A les màquines hidràuliques, el motor treballa de manera ineficient quan les càrregues no són properes al màxim com, per exemple, en el temps de refrigeració de la peça dins el motlle. Per tal de reduir la velocitat del motor a les fases de refredament, es pot instal•lar un variador de freqüència o variador de velocitat (VSD). Es recomana per a cicles llargs.

La tecnologia del disseny de caragols està constantment en evolució i cada fabricant pot subministrar la informació necessària per escollir el diàmetre del fuset, la geometria i la ràtio llargada/diàmetre apropiats per a cada material.

Les extrusores de doble caragol permeten un estalvi d’energia basat en la millor capacitat per a regular-se enfront de càrregues variables, a més d’aconseguir més productivitat gràcies a tenir més capacitat per a fondre el material. Els últims avenços han anat enfocats a desenvolupar extrusores còniques de doble caragol.

TCS (Thermal Control Solution) és una tecnologia d'escalfament i refrigeració per als cilindres dels processos d'injecció, extrusió i bufat. Consisteix en una sèrie d'escalfadors infraroigs embeguts en un aïllant d'alta temperatura de fibres ceràmiques de manera que tota la calor generada va directament al cilindre. Fa el cicle d'escalfament fins a un 70% més eficient amb un temps de resposta més ràpid.

Col·locació de boles de plàstic o tapadores, que eviten l'evaporació i la pèrdua de calor per la superfície.

Col·locació de boles de plàstic o tapadores, que eviten l'evaporació i la pèrdua de calor per la superfície.

Control de temperatures, temps o cicle de cocció, i atmosfera interior, que fan augmentar la qualitat i el rendiment del forn.

Forns bassa petits que es carreguen i fonen de nit. De dia es manté la temperatura durant l'extracció Cresol; suporten el vidre i es carreguen de manera automàtica. Utilitzat bàsicament en tractament del vidre, permet reduir el cost de combustible, redueix el temps de fussió i la duració de les cubetes és més llarga que la dels gresols. (La relació es pot establir en 1:16).

Forns adequats per a grans produccions d'un mateix tipus de vidre. Material de contacte amb vidre (electrofós) i refractaris d’alta qualitat que donen una vida útil més àmplia (mínim 6 anys), amb minimització de les pèrdues per radiació. La zona de treball serà independent de la zona de fusió amb els corresponents sistemes d’aoprtació tèrmica a cada zona per tal d’aconseguir un millor control del procés.

Aïllament i/o aplicació de petits cremadors al llarg de l’alimentador per a mantenir la temperatura del vidre fos.

Aïllar les tapes dels cilindres assecadors.

Els sistemes de control avançats permeten que els compressors es puguin localitzar en diverses zones del circuit i connectar-les des d'un interruptor central. Aquest és un mètode per a controlar sistemes d'aire comprimit que resulta més econòmic i eficient energèticament que treballar únicament amb un compressor gran durant llargs períodes de temps.

Al mercat hi ha bombes de buit de molts tipus diferents: anell líquid, lobulars i, fins i tot, ventiladors que permeten aconseguir buit de manera més eficient que amb trompes de buit alimentades amb aire comprimit.

Prop del 90% de l'energia utilitzada per a fer funcionar el compressor es converteix en calor que, normalment, es dissipa a l'ambient. És profitós investigar si aquesta dissipació de calor es pot aprofitar, utilitzant-la per a escalfar un altre procés o en calefacció. El temps de recuperació de la inversió és inferior a un any.

Permeten ajustar-se a la consigna de temperatura, optimitzant el consum.

Mitjançant sondes d'humitat i el control del flux d'aire que, al marge de la millora en el procés, possibilita un estalvi energètic important.

Pujant un grau la temperatura del local a l'estiu i baixant un grau a l'hivern, dins dels límits del RD 486/1997. Col·locació de control de funcionament horari.

En locals de més de tres metres i mig d’altura, l'aire calent puja en ser més lleuger a la part alta de la nau. Amb la col·locació d'aquests ventiladors silenciosos generalment axials baixa la velocitat i forcem a l'aire calent a baixar a la part inferior on es troben les persones, i reduïm l'estratificació.

En segons quines ocasions, no cal escalfar tot un local on hi ha materials emmagatzemats que no necessiten calor i, aplicant un sistema de radiació on calgui, obtenim un estalvi d'energia.

El fet de col·locar un sostre que redueixi l'altura del local redueix l'aire que hem de remoure.

Col·locades a cada radiador de calefacció, permeten regular la temperatura a cada lloc.

L'ús d'aquest sistema, ja sigui pel control de temperatura seca o entàlpic, permet aprofitar les condicions de l'aire exterior, per a estalviar hores de funcionament a càrrega parcial, o total, de la planta refredadora.

Extreure del local totes les fonts de calor possibles, amb campanes extractores, etc.

Ús en locals en els quals la humitat relativa no sigui determinant. En llocs de treball amb altes temperatures a l'estiu, es pot aconseguir fer que augmenti el rendiment dels treballadors.

L'ús d'un motor amb variador de freqüència (inverter) sempre és idoni en aquesta aplicació, evitant les arrencades i aturades brusques.

Utilitzar la calor procedent de la refredadora a l'estiu per a produir aigua calenta sanitària a un nivell determinat, mitjançant l'ús de bescanviadors de calor situats al circuit de condensació.

Utilització de sistemes de condensació humits (torres de refrigeració i condensadors evaporatius), enlloc de condensar per aire. Vegeu article al web de l’ICAEN.

Producció conjunta d'energia elèctrica i tèrmica (calor i/o fred). La millora d'eficiència energètica s'avalua a partir de l'estalvi d'energia primària amb relació a la producció separada d'electricitat i energia tèrmica (RD 616/2007 transposició de la Directiva Europea 2004/8/CE).

Si es disposa d'una caldera de vapor a alta pressió, es pot utilitzar en una turbina de vapor a contrapressió per a fer electricitat i el vapor sortint per al procés.

El combustible es pot cremar en una caldera de vapor a alta pressió i el vapor es passa per una turbina de vapor per a fer electricitat.

Producció conjunta d'energia elèctrica, calor i fred (aquest últim a través d'una màquina d'absorció).

El refredament de l’aire de combustió de la TG permet incrementar la producció d'energia elèctrica.

Amb els gasos d’escapament dels motors o turbines, degudament diluïts, o amb el cabal d’aire de refredament dels mateixos, conformant un cabal adequat a les necessitat de l’assecador o simplement ajudant a la consecució del cabal necessari.

L'injecció de vapor a la cambra de combustió de la TG permet incrementar la producció d'energia elèctrica. També incrementa el consum tèrmic i redueix l'emissió de Nox.

La utilització de combustibles gasosos enlloc de líquids permet que els gasos puguin estar en contacte amb el producte sense alterar-lo i millora el rendiment tèrmic.

Substitució de l’escalfament amb vapor per cremadors de gas a les rames i polimeritzadors.

Situant els cremadors adequats en els conductes d’aire com el de vena d’aire o d’altres tipus a l'interior de l’assecador augmenta el rendiment i facilita el control de les temperatures al llarg de la corba regulada.

En el cas dels forns túnel és una injecció d’aire a baix cabal i mitja pressió situada a la part superior del canal de cocció que evita l’acumulació de calor a la part superior i la reparteix en altura del canal. També serveix per a forns i assecadors.

"Fan una flama ""arrapada"" a la paret que permet que els productes a escalfar estiguin més a prop, fent que augmenti la transferència de calor."

Faciliten el repartiment de la calor mitjançant l’elevada turbulència, el combustible crema a l'interior de la cambra del cremador mateix. Tenen un alt rendiment.

S'utilitzen quan els gasos de combustió no poden estar en contacte amb el producte a escalfar (líquids, atmosferes especials, etc.)

Els productes de combustió retornen al cremador mateix per a preescalfar l'aire de combustió.

Conjunt de dos cremadors que actuen alternativament com a creador i recuperador de la calor dels fums que preescalfen l'aire de combustió. Té més sentit en aplicacions a altes temperatures.

La combustió s'efectua en una placa ceràmica perforada, transmetent la calor per radiació.

A part d'aplicacions específiques, millora el rendiment de combustió per reducció de l'excés d'aire.

Millora la combustió amb disminució de partícules a l’atmosfera i disminució del consum final. Redueix el Nox entre el 70 i 80%. Augmenta la temperatura de flama i la transmissió de calor.

Possibilita la disminució de combustibles fòssils i abarateix el procés d’obtenció de calor en els processos que en permeten la utilització.

Canvi d'electricitat a gas natural. En sí no representa cap estalvi energètic in situ, però pot representar un estalvi d'energia primària. En tot cas, seria un estalvi econòmic. Pot estar justificat en algun cas determinat.

Augment de la quantitat d'oxigen a l'aire de combustió per aconseguir millor rendiment de la combustió i millora d’altres processos a baixa temperatura.

Estudiant les xarxes de vapor es poden trobar ramals que ja no es fan servir però continua passant vapor. Eliminant-los, s'eviten pèrdues de calor a la xarxa.

S’han de fer revisions periòdiques dels purgadors per comprovar si tenen fuites de vapor (amb ultrasons o mirant la temperatura) cap a la xarxa de condensats. Si és així: cal instal·lar-ne de nous o optimitzar els de la xarxa de vapor.

En funció de la temperatura del procés, pot ser més adequat un sistema que l'altre.

Les purgues de la caldera es realitzen per a eliminar l'aigua amb alt contingut en sals. Com que es tracta d'aigua calenta comporta una pèrdua energètica. Si s'automatitza, serà la mínima necessària.

Possibilita l’obtenció de l’atmosfera adequada al procés en concret i regula la quantitat d'aire just en la barreja, possibilitant la reducció de combustible.

Augmenta de manera considerable el rendiment de les instal·lacions que ho permeten, mitjançant cremadors adequats com, per exemple, els cremadors en vena d’aire.

Tenen la missió de retenir la temperatura dels productes transportats i evitar pèrdues en el recorregut augmentant el rendiment final. Cal posar aïllament i mantenir-lo en bon estat totes les canonades de vapor i condensat, així com tot element que les connecta entre elles.

Eviten l’entrada o sortida de la calor mantenint les condicions interiors generades directa o indirectament i possibilitant un estalvi energètic important.

Són els punts amb més conductivitat tèrmica. La instal·lació de doble vidre, de sistemes que millorin l'estanquitat de les portes, etc. Permeten reduir pèrdues de calor.

"Substitució de làmpades d´incandescència per: Fluorescència 20 ÷ 30% d´estalvi Descàrrega 35 ÷ 45% d´estalvi Llums de baix consum 70 ÷ 80% d´estalvi Llums halògens ""estalviadores"" 45 ÷ 50% d´estalvi Inducció magnètica 40÷ 60% d´estalvi"

Estabilitza la màquina d´injecció fent cicles constants, amb una menor degradació de l´oli, i reducció del calor aportat i de l´aigua de refrigeració.

"La utilització de balasts electrònics, estalvien fins a un 30% d'energia, allarguen la vida de les làmpades un 50% i aconsegueixen una il·luminació més agradable i confortable."

La Instal·lació de Sistemes de Control i/o regulació pot comportar estalvis molt importants. Aquests apaguen, encenen i regulen la llum segons interruptors, detectors de moviment i presència, cèl·lules fotosensibles o calendaris i horaris preestablerts.

És important establir circuits independents d'il·luminació per tal de zonificar i sectoritzar la instal·lació en funció dels seus usos i diferents horaris.

És una bona pràctica, adaptar la il·luminació a les necessitats donant preferència a la il·luminació localitzada. A més d'estalviar energia, s'aconsegueixen ambients més confortables. És aconsellable instal·lar reguladors d'intensitat lluminosa de tipus electrònic.

L'aprofitament de la llum natural permet reduir considerablement el consum d'energia elèctrica. Una planificació i disseny apropiats poden produir un edifici que serà més eficient energèticament. Els sensors de llum (fotocèl·lules) regulen automàticament l'enllumenat artificial en funció de l'aportació de llum natural, apagant o encenent la il·luminació quan el nivell està per sota o per sobre d'un valor, o bé regulant la il·luminació artificial de manera progressiva.

En grans instal·lacions i indústries, els sistemes de control centralitzat permeten estalviar energia mitjançant l'adequació de la demanda i el consum, a més d'efectuar un registre i control que afecta tant la qualitat com la gestió de l’energia consumida.

"És convenient disposar d'un programa de manteniment i recanvi de llums. La neteja periòdica de les lluminàries permet augmentar la lluminositat sense augmentar la potència. D'altra banda, els colors clars a les parets i sostres permeten aprofitar al màxim la llum natural i reduir el nivell d'il·luminació artificial."

Eliminació d'elements pesants que comporten un elevat temps d’escalfament i refredament. Hi ha, per exemple, materials refractaris de baixa densitat, sistema de transport dins els forns (per exemple, fibra ceràmica).

Utilització d’aïllaments correctes en qualitat i espessor pels murs i la volta del forn i aprofitament de l’aire utilitzat també amb aquesta finalitat. Hi ha materials nous com les fibres rígides o flexibles de baixa densitat.

A les cambres de congelats, sobretot si donen a l'exterior, el fet de col·locar doble porta i tractament d'aire, evita l'entrada d'aire en alta entalpia que, finalment es condensa a les parets de la cambra i augmenta la càrrega als evaporadors.

Ús de condensadors evaporatius enlloc de torres de refrigeració o condensació per aire.

Desglaç per gas calent,sempre que sigui possible, enlloc de resistències elèctriques. L'ús d'aquestes últimes comporta un consum d'energia important, mentre que el gas calent el proporciona el sistema mateix, de manera gratuïta sempre que hi hagi un altre servei treballant.

Col·locar evaporadors que tinguin un rendiment elevat, dibuix de la làmina, velocitat d'aire adequada, bona distribució del refrigerant, bon contacte tub-làmina.

Pot ser interessant instal·lar compressors que s'adaptin millor al funcionament de la instal·lació. Analitzar sempre el COP dels compressors que cal substituir i els nous.

Cal considerar el COP del refrigerant a la temperatura de règim, però, a més, cal analitzar si l'ús d’aquest refrigerant és ecològic.

En assecadors per a la indústria alimentària, es pot fer servir l'aire exterior per introduir-lo a l'interior de l’assecador, en funció de la temperatura i humitat exterior, en qualsevol època de l'any, sempre que estigui en condicions adequades.

Automatització del funcionament de compressors i instal·lació de condensació flotant.

Instal·lació de sensors que desglacin els evaporadors només quan calgui.

Ús de ventiladors axials, enlloc de centrífugs. Ús de variadors de freqüència.

Augmentar, quan sigui possible, la temperatura d'evaporació 1ºC, pot representar un 2% o 3% segons refrigerant.

Recuperar el calor que es genera al produir fred industrial, de manera que aquest calor residual sigui el focus calent d'una bomba de calor, aconseguint d'aquesta manera: cobrir la demanda de fred, generar calor a 60-80 ºC ,reduïr el consum d'energia i agua de les torres de refrigeració associades a la producció de fred.

Per a petites calderes, on no calen sistemes automàtics de regulació, s'han de fer comprovacions periòdiques.

Implica que aquesta substitució representa un estalvi d'energia per utilitzar-ne una amb millor rendiment (si la temperatura és prou baixa, fer servir calderes de condensació).

Sempre que el procés ho permeti, el fet de treballar amb la temperatura i pressió més baixa possible, millora el rendiment.

En alguns casos és millor unificar el captador de les calderes i coordinar un millor rendiment global per a optimitzar la caldera. En altres, per contra, pot ser millor descentralitzar (per exemple, per a usos a grans distàncies).

En alguns casos permet un millor rendiment global per a optimitzar la caldera que pot treballar en la seva óptima càrrega i amb menys pèrdues d'encesa.

Aïllar del generador vapor, caldera AC, oli tèrmic, generador d'aire calent, dipòsit de condensats i accessoris. Prevenen l’escapament de calor i, en conseqüència, augmenta la rendibilitat del procés. En el cas dels generadors d'aire calent indirecte, l’aïllament pot ser l’aire mateix que els envolta.

Si la caldera està sobredimensionada respecte al consum actual, una caldera més petita farà que millori el rendiment.

La compensació de potència reactiva té un benefici doble pel que fa a la factura elèctrica: d'una banda, menys energia reactiva facturada i, de l'altra, menys pèrdues per efecte Joule a les instal·lacions ja que el corrent és inferior.

"La desconnexió dels transformadors els caps de setmana, eliminen les pèrdues en el ferro d'aquests. Les pèrdues en el ferro són independents que el transformador porti càrrega o no, són les mateixes tant si és buit o en plena càrrega. Només pel fet que el transformador estigui en tensió, hi ha pèrdues en el ferro. Desconnectar en caps de setmana implica un gran estalvi energètic, però cal estar segurs que no alimenten cap càrrega d'auxiliars."

Els subministraments de les companyies elèctriques són en AC. La utilització de motors de DC implica conversions d’AC-DC, amb les pèrdues respectives. La regulació i el control dels motors de CC també presenten pèrdues per efecte Joule.

Un motor ha d'estar dissenyat per a un servei òptim. El seu rendiment depèn de la càrrega. Si un motor va descarregat perquè va sobrat, presenta un rendiment baix i, a més, un cosinus baix. Per tant, estarà penalitzat per consum d'activa innecessària i de reactiva.

"La utilització de transformadors eficients (tecnologia amorfa) pot comportar una reducció del 33% de les pèrdues fixes (ferro) respecte als convencionals."

Recuperen energia de les frenades que si no s'hauria de dissipar en forma de calor. Serveix per a sistemes amb frenades regulars com ascensors i grues, cintes transportadores amb pendent, etc.

Per a fer una gestió de l’energia consumida s'ha de fer un control. Per tant, és interessant instal·lar comptadors i sistemes de control als equips i instal·lacions.

"El correcte manteniment dels equips consumidors d’energia pot ser una font de generació d'estalvis d’enorme importància. A la indústria són habituals les pràctiques deficients de manteniment energètic com, per exemple: que els motors es rebobinin amb tècniques antiquades i amb la corresponent pèrdua d'eficiència; que els rodets de les bombes no es rectifiquin o no es canviïn prou."

El fet de fer aquestes revisions pot ajudar a detectar i evitar punts calents, connexions a massa, que són fonts de pèrdues.

"Les càrregues monofàsiques i càrregues trifàsiques desequilibrades provoquen desequilibris a les línies i comporten la circulació de corrent pel neutre. Aquests desequilibris provoquen una mala eficiència del sistema elèctric ja que produeixen un mal repartiment de l'energia en les tres fases i això pot representar una infrautilització i sobrecàrrega de les xarxes i dels transformadors. A més, aquest fet també provoca un augment de pèrdues per efecte Joule i de caigudes de tensió. Per solucionar aquest problema s'ha de fer un nou repartiment de càrregues a la instal·lació o bé instal·lar equips d'equilibrat de càrregues."

"Hi ha diversos estudis que indiquen que el 60-65% del consum energètic de la indústria europea recau sobre els motors elèctrics. L'optimització del rendiment o eficiència als motors de baix consum fa disminuir les pèrdues de potència fins a un 45%. A la norma IEC 60034-30 s'han definit noves classes d'eficiència (o rendiment) per a motors d'inducció (IE = International Efficiency): IE1: Eficiència estàndard. IE2: Alta Eficiència. IE3: Eficiència Premium. L'aplicació de la nova normativa s'inicià el 16 juny de 2011."

Si és possible, s'han d'intentar eliminar els dispositius mecànics (reductors, acoblaments, frens, etc.), que contribueixen a pèrdues en la cadena cinemàtica, i substituir-los per la transmissió directa d'energia. Seleccionar la velocitat del motor adequada per a l'ús.

Mitjançant la instal·lació de variadors de freqüència, es pot controlar la velocitat rotacional del motor d'inducció mitjançant el control de la freqüència de la tensió d'alimentació subministrada al motor. La dotació de variadors de freqüència als motors asíncrons o d'inducció, comporta estalvis energètics importants.

Instal·lació d'un bescanviador a la xemeneia per a preescalfar l'aire de combustió o l'aigua d'alimentació.

Els gasos calents es poden aprofitar per a preescalfar l'aire de combustió a la entrada del forn o en altres equips de la planta. També es pot aprofitar la calor de les voltes i foses del forn o del material cuit.

A més de la temperatura, els bafs d'assecatge contenen una gran quantitat de vapor d'aigua del procés d'assecatge. Per aquest motiu la seva entalpia és força elevada i permet recuperar calor normalment per a preescalfar l'aire exterior d'aportació al sistema.

Per a generar una pressió més baixa a la sortida dels cilindres assecadors, l'ús de termocompressors permet recomprimir el vapor a més baixa pressió i recircular-lo dins els cilindres mateixos ajustant la pressió diferencial de treball a l’òptim i evitant a la vegada les pèrdues per flash.

Utilitzar la calor procedent de la refredadora a l'estiu per a produir aigua calenta sanitària a un nivell determinat, mitjançant l'ús de bescanviadors de calor situats al circuit de condensació.

Prop del 90% de l'energia utilitzada per a fer funcionar el compressor es converteix en calor, que normalment es dissipa a l'ambient. És convenient investigar si aquesta dissipació de calor es pot aprofitar, utilitzant-la per a escalfar un altre procés o en calefacció. El temps de recuperació de la inversió és inferior a un any.

La quantificació dels consums dels equips importants si, a més comporta un protocol d'assignació de costos i detecció d'irregularitats, genera actuacions de millora.

Permet l’automatització del procés i reduir el consum just a les necessitats de la màquina si aquesta té velocitats de producció variables

Mitjançant sondes d’humitat i temperatura, a més del control del flux d’aire, possibilita un estalvi energètic important.

En els programes de neteja de les instal·lacions cal prioritzar la neteja física en sec, i la col·locació de reixes sobre les entrades dels desguassos. Evita el consum excessiu d'aigua calenta a pressió més detergent, i evita també que els residus acabin a les aigües residuals, de manera que en la depuració s'estalvia energia en els mecanismes de separació de sòlids.

En les neteges manuals amb ACS, i mànegues a pressió, és fàcil malbaratar aigua i energia si no es prenen les següents mesures: utilitzar la pressió adequada a cada funció que ha de fer l'aigua (mecànica o química, amb l'ajut de reactius i escuma), instal·lar broquets variables que permetin augmentar o disminuir la pressió amb que es treballa, instal·lar sistemes d'obrir/tancar ràpid al final de la mànega o adaptar-hi brocs estrenyedors de cabal.

En instal·lacions de productes pastosos, i atès que por normativa estan obligats a netejar cada vegada que finalitza un cicle de producció, fer desplaçar per l'interior de les canonades una esponja o pilota impulsada per aire comprimit a magnetisme, fa que aquest producte es pugui recuperar i no acabi en les aigües residuals amb la consegüent despesa d'energia en la separació de sòlids que inclou la depuradora. Aquest sistema no funciona si existeixen colzes pronunciats en la instal·lació.

Les plantes CIP poden ser manuals o totalment automatitzades, estan formades per dipòsits d'aigua i solucions de neteja que fan possible la reutilització de part de l'aigua i les solucions. Optimitzar el control operatiu del sistema CIP, i reutilitzar l'aigua de l'últim esbaldit per ser utilitzat en l'esbandida inicial del cicle següent, comporta estalvi significatiu d'aigua, energia i reactius.

Els bombos d'assecatge de teixits després d'un tren de rentats són alimentats per vapor a una determinada pressió, segons la temperatura requerida. La proposta consisteix a instal·lar una sonda de temperatura per grups de bombos, de manera que es pugui variar la temperatura de cada grup de forma independent als altres. Alhora es disminueix el risc de condensat als bombos, doncs hi ha major control.

Si no es purga bé en la xarxa de distribució de vapor i condensats, el vapor perd poder calorífic, per tant, cal invertir en purgadors automàtics eficients.

El millor sistema sense cost és el tanc flash on una part dels condensats revaporitzen al passar a pressió atmosfèrica. Aquest revaporitzat és vapor a menor pressió. Un altra sistema emprat és el termocompressor. Aquest dispositiu converteix els condensats que han sortit a l'atmosfera altra cop en vapor en vapor de menor pressió però barrejant-lo amb vapor d'alta pressió s'aconsegueix vapor a la pressió de consum però amb un cost, consumeix una part del vapor.