- Adaptar l'edifici al clima on es troba. Per exemple, en un clima càlid incorporar proteccions solars i aprofitar la ventilació creuada. En climes freds, augmentar el gruix d'aïllament tèrmic.
- Estudiar el microclima de cada emplaçament: l'altitud (cada 100m d'alçada, disminueix la temperatura 0,5-1ºC); la presència d'una massa d'aigua (fa de regulador tèrmic); l'orografia (les valls són humides); la vegetació (proporciona ombra i augmenta la humitat); l’entorn urbà (efecte d'illa de calor).
- Si és possible, orientar la façana principal a sud (en la nostra latitud). Es pot assolir una reducció de la demanda de calefacció d'un 8 % en un edifici plurifamiliar en la zona C2 (Barcelona). Aquest percentatge variarà segons la geometria i l'ús de l'edifici i la zona climàtica. A l'hivern l'edifici s'escalfa amb el sol a través del vidre, i a l'estiu cal protecció solar per evitar el sobreescalfament.
- Es recomana que les façanes tinguin un gruix important d'aïllament tèrmic.
Per exemple, en edificis plurifamiliars a la zona climàtica C2 (Barcelona), el gruix hauria de ser d'entre 10 i 20 cm. - A la zona climàtica C2 (Barcelona), utilitzant una façana ventilada (15 cm d'aïllament), en un edifici plurifamiliar es pot assolir una reducció de la demanda d'un 30%, respecte d’una solució constructiva de façana on es disposi l’aïllament per l’interior.
- Es recomana que les cobertes tinguin un gruix important d'aïllament tèrmic.
Per exemple, en edificis plurifamiliars a la zona climàtica C2 (Barcelona), el gruix hauria de ser d'entre 10 i 20 cm. - A la zona climàtica C2 (Barcelona), utilitzant una coberta verda / d'aigua (amb 15 cm d'aïllament) en un edifici plurifamiliar es pot assolir una reducció aproximada de la demanda d'un 5%, respecte d’una solució constructiva de coberta on es disposi l’aïllament per l’interior.
La transmitància tèrmica varia segons el tipus de marc i del vidre.
Els marcs de fusta poden tenir una transmitància de 2-2,2 W/m2K, els metàl·lics amb trencament del pont tèrmic de 3,2 W/m2K, els de PVC de 2 cambres de 2,2 W/m2K.La transmitància tèrmica dels vidres variarà en funció de si és doble o triple, del gruix de la seva cambra, de quin gas hi ha a la cambra i si és baix emissiu. Per exemple, un vidre doble 4/20/4 amb argó té una transmitància de només 1,2 W/m2K.
- Utilitzar vidres dobles de baixa emissivitat, modificar el factor solar en funció de l’orientació i les condicions d’assolellament per a cada època de l’any i utilitzar els elements adients de protecció solar.
- La permeabilitat al pas de l'aire del marc es recomana que sigui inferior a 9 m3/h.m2.
- Minimitzar les infiltracions a través dels tancaments (tant massissos com de les obertures) evitarà que hi hagin unes pèrdues energètiques no desitjades, augmentant descontroladament les renovacions d'aire.
- Aproximadament entre un 60% (ús terciari) i un 80% (ús residencial) de l'energia que consumeix un edifici, és degut a la climatització i l'escalfament d'aigua (ACS).
- Es recomana un equip d'acumulació d'ACS perquè facilita l'escalfament progressiu de l'aigua, evitant puntes de consum i problemes de confort.
- Les unitats de bomba de calor funcionen de manera eficient durant l'hivern si la temperatura exterior no baixa per sota dels 4ºC. Un sistema de climatització eficient ha de tenir un COP superior a 4 i un EER superior a 3.5.
- Per a nous edificis, en molts casos, la solució amb terra/sostre radiant sol ser l'opció més rendible a mig-llarg termini, ja que pot comportar un estalvi anual de fins el 20%.
- En totes les instal·lacions, per evitar pèrdues és recomanable l'aïllament tèrmic de les canonades, tant en el recorregut exterior com en l'interior.
- En els sistemes de ventilació, pel moviment de l'aire s'han de seleccionar motors eficients i que el disseny de l'edifici minimitzi el requeriment de ventilació forçada.
- El free-cooling i el free-heating permeten l'aprofitament de les condicions climàtiques de l'exterior dels edificis per tal de minimitzar l'aportació d'energia d'aquest.
- Si és possible, cal connectar-se a una xarxa urbana de distribució per la climatització atesa la seva alta eficiència energètica.
- Considerar aspectes de zonificació, regulació, tipus d'il·luminació requerida i control (detectors de presència, etc.), donant prioritat al màxim aprofitament de la llum natural.
- Per millorar l'eficiència energètica dels sistemes de climatització s'han de considerar aspectes de zonificació, regulació i control.
- La millor opció per produir ACS és per mitjà d'un sistema d'energia solar tèrmica, amb intercanvi de calor amb el circuit secundari i, si calgués, un sistema auxiliar de suport com per exemple una caldera.
- Es recomana l'ús de calderes de biomassa en els casos que sigui possible o bé estufes de pèl·lets atès els seus beneficis energètics i reducció d'emissions d'efecte hivernacle.
- En el cas de temperatures extremes a l'hivern, un sistema de climatització amb bomba de calor geotèrmia pot ser aconsellable.